10 – J: Som una nació. Nosaltres decidim.

Riures, cançons, crits de protesta, dolçainers i músics amb instruments improvisats… xiquets, xiquetes, adolescents “reivindica-lo-todo”, majors emocionats per viure un dia històric, gent de mitjana edat; catalans de tota la vida i nous catalans vinguts d’altres terres..

Ahir no estaven tots, però hi estaven la gran majoria. Gent que, per damunt de tot va demostrar que es sent unida per unes arrels, per una llengua, un territori i una cultura comunes. Persones que volien transmetre el seu malestar, reivindicar la independència de Catalunya, un major autogovern o simplement respecte. Els missatges segurament eren molts, però cridaven a una sola veu… i crec que ací resideix l’èxit de la manifestació d’ahir…

Els Segadors, entonat repetidament al llarg de la marxa, sonava amb un deix especial d’emoció i mentres l’escoltava pensava en el demà… I ara, què? Oblidarem aquesta protesta en dos dies per l’efecte anestesiant de la sobreabundància d’informació? Se’n farà una lectura política intel·ligent o els partits substituiran el protagonisme ciutadà per les seues diferències internes?

I llavors els meues pensaments van viatjar a la meua terra, on parlar la meua llengua és pràcticament una anomalia… on al col·legi no es van esforçar massa en explicar-nos la nostra història, on moltes tradicions populars van morint amb la gent que es cansa de viure i on,  en definitiva, pareix que hem oblidat que som un poble.

El sentiment d’identitat té moltísssimes lectures i es pot entendre de maneres tant diverses que seria quasi impossible trobar una definició unitària. L’únic que espere és que, com va dir en Francesc-Marc Àlvaro, la gran manifestació d’ahir, a diferència de la de 1977, que va ser per fugir del passat, siga ara per guanyar el futur.

Guanyem-lo, doncs!

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

P.D. Ahir èrem molts, tants que la manifestació va tardar dues hores en començar a moure’s… Diuen que fins i tot el polp Paul s’hi va afegir (i el vaig sorprendre en alguna de les fotos…)

Anuncios

Acerca de sandrabravo

Asesora de comunicación y estructuración del mensaje. Mi materia prima son las ideas y las palabras. ¡Me encanta jugar con ellas! Me apasiona la política y el teatro, quizá porque a veces me cuesta diferenciarlos. Mi máxima: un día sin sonreír es un día perdido.
Esta entrada fue publicada en General y etiquetada , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s